De castells al cel i crítiques misantròpiques

Molta gent jove (i potser no tan jove) haurà mirat algun cop El castell al cel, un anime de l’any 1986 feta per Studio Ghibli. El film és un dels seus clàssics més celebrats, i amb tot el mèrit, perquè és una aventura fantàstica en un món que recorda el nostre però amb elements gens convencionals com ho és un reialme-ciutat volador, a l’estil dels vimanes hindús. El que potser no saben molts és que el nom de la ciutat és Laputa (el títol original, en japonès, és Tenkū no Shiro Rapyuta, és a dir “Laputa: un castell al cel”). No cal dir que per a qualsevol catalanoparlant Laputa té un significat que sobta en sentir-lo per primer cop, sobretot si pronunciem el mot posant la tònica on marca l’ortografia. És per això que en el doblatge català del film els personatges pronuncien el nom com a “Làputa”, per allò de maquillar una mica la cosa.

El que ens interessa del film i de Laputa és que el nom i l’idea d’una ciutat flotant foren preses de la ciutat del mateix nom que apareix a Viatges de Gulliver, obra de l’irlandès Jonathan Swift (1667–1745). Que hi aparegui tal prodigi juntament amb altres elements fantàstics tals com cavalls que parlen i homes que fan menys d’un pam d’alçada pot fer-nos pensar en un relat per a nens. Res més lluny de la realitat, però idea molt estesa, malauradament, encara avui. La fantasia ha estat des de sempre el gènere de gèneres perquè permet reunir en una sola obra el bo i millor de la realitat i de l’imaginació humana, i sinó mireu tots els mites grecs o l’Odissea d’Homer, que es troben entre les narracions més estimulants i universals que coneixem. Sempre, però, hi ha persones grises i ensopides que qualifiquen el gènere de literatura per a infants i joves, i això quan es dignen a posar-hi el mot literatura, que molts cops ni això. I bé, així li va a la civilització humana.

Viatges de Guliver

Swift escrigué aquest relat com a crítica satírica de la societat del seu temps, per a denunciar-hi els abusos i excessos que la taquen com, per exemple, la corrupció i la xenofòbia. És també, en certa manera, una crítica a la modernitat i, especialment, als avenços científics duts a terme sense un control ètic o per la simple idea que la ciència ha d’avançar sense aturador.
     Escrita en la forma d’una paròdia de la literatura de viatges, gènere en voga en aquells temps, l’obra és estructurada en quatre parts que corresponen a les quatre contrades visitades pel protagonista, en Lemuel Gulliver:

  • Viatge a Liŀliput En què el protagonista s’embarca en l’Antelope vers la mar del Sud però naufraga al nord-oest de Tasmània, descobrint-hi Liŀliput, una terra habitada per éssers humans que no fan pas més d’un pam d’alt. En Gulliver descobreix que els liŀliputencs són gent a la qual agrada discutir per les nimietats més absurdes, fins al punt d’abocar-se a veritables tempestes polítiques. En Gulliver s’hi relaciona fins al punt d’ajudar-los en l’eterna pugna contra els seus veïns, els blefuscudians. Els esdeveniments polítics l’empenyen a fugir del país.
  • Viatge a Brobdingnag En què en Gulliver s’embarca de nou, aquest cop en l’Adventure, que és desviat de la ruta per una forta tempesta. Abandonat pels seus companys, en Gulliver es troba en una terra al nord-oest de Califòrnia. Al contrari que al país anterior, els brobdingnaguesos són gegants. Ben aviat el protagonista és mostrat com una curiositat i esdevé una atracció de la reina del país, a la que conta els afers i costums europeus, que els brobdingnaguesos veuen com a bàrbars i risibles. Eventualment en Gulliver acaba altre cop perdut enmig de la mar.
  • Viatge a Laputa, Balnibarbi, Luggnagg, Glubbdubdrib i el Japó En què el nostre heroi, a bord del Hopewell, és abandonat en una roca enmig de la mar després d’un atac pirata. N’és rescatat per una ciutat flotant, Laputa, un reialme culte i sofisticat amb gran devoció per la música, les matemàtiques i l’astronomia però que, sorprenentment, és incapaç de cultivar tals arts amb fins pràctics. En Gulliver visita Balbinarbi, l’illa dominada per Laputa, a la qual les arts laputanes no serveixen res de bo a causa de la ciència sense objectiu i la burocràcia. Més tard visita Glubbdubdrib, on s’entrevista amb els fantasmes de personatges del passat, mentre que a Lugnagg hi descobreix els struldbrugs, éssers immortals que, malgrat tot, no gaudeixen de l’eterna joventut sinó que han de sofrir una vellesa permanent.
  • Viatge al país dels houyhnhnms En què l’intrèpid Gulliver s’embarca de nou com a capità d’una nau mercant la tripulació de la qual ben aviat s’amotina i l’abandona en una barca a la deriva. Al cap de poc arriba a una terra poblada per cavalls inteŀligents i dotats de paraula, els houyhnhnms, que dominen una raça humanoide, els yahoos. Ben aviat en Gulliver descobreix que els houyhnhnms són racionals i assenyats, no menteixen i viuen vides simples, mentre que els yahoos són éssers primitius i grollers obsessionats per la riquesa material i amb una visió elitista de la societat.

La crítica sociopolítica de l’obra és evident al llarg del relat. Així, els liŀliputencs representen l’insignificança de moltes disputes, querelles i discussions a les que ens aboquem els humans. La mida dels liŀliputencs, ridícula en comparació amb la d’en Gulliver, és un clar símbol de com els plets mesquins ens fan petits com a espècie.
     Els brobdingnaguesos, per contra, amb la seva mida colossal, representen la diferència moral entre ells i els anglesos (o la resta d’humans). Disposen de forces armades però no tenen enemics coneguts, i desconeixen les armes de foc i la pólvora, les quals rebutgen. Són gent alfabetitzada i coneixen l’impremta, però els llibres no abunden tant com a casa nostra; això darrer potser sigui una aŀlegoria a l’excés d’obra publicada gràcies a l’impremta i l’indústria editorial, molta de la qual és d’una qualitat literària ínfima o inexistent. Malgrat això Brobdingnag no és un país ideal, car hi abunden els captaires, i els seus habitants es deleixen per les execucions públiques.
     Laputa són figues d’un altre paner. Aquest país volant serveix per a ridiculitzar la ciència moderna, posant en solfa la Polèmica dels Antics i els Moderns, que Swift ja tractà a La batalla dels llibres. Els laputencs perden temps en especulacions sense fi. S’hi capfiquen tant que perden l’oportunitat de viure vides plenes i joioses.

Gulliver 01
Gulliver i els lil·liputencs, per Jehan-Georges Vibert.

S’alarmen tan constantment per l’aprensió que els causen aquests i semblants perills amenaçadors, que no poden ni dormir tranquils al llit ni gaudir dels plaers i les diversions normals de la vida.

A l’illa de Balbinarbi, dominada per Laputa, l’inteŀligència i imaginació humanes són emprades en recerques científiques absurdes que no duen enlloc i no aporten cap benefici social. La ciència i el coneixement són tan subjectes a ideals i dogmes que aquests no poden donar res de bo, i els homes de ciència sensats són titllats d’obstinats i excèntrics.
     Al país dels houyhnhnms els cavalls parlen i raonen mentre que els humans són criatures salvatges. La vida dels houyhnhnms és simple i lligada a la natura, són justos i honestos i no menteixen mai, però tal simplicitat i honestedat els impedeix d’assumir la cruesa i absurditat del món fora de la seva contrada. És una manera de fer notar com la crueltat i la perversió dels humans pot pertorbar i pervertir els membres més sensibles i innocents de la nostra espècie

Gulliver 02

El llibre és d’una misantropia ferma i combatent, fins al punt que a en Gulliver, al final de l’aventura i retornat a Anglaterra, se li fa gairebé insuportable conviure amb els seus compatriotes, car li recorden massa els yahoos, tan mesquins i grollers. A aquest to misantrop, però, Swift hi posa concessions. Així, a cada contrada visitada per en Gulliver aquest hi troba algun nadiu que l’ajuda per molt bàrbara que sigui la nació o poble a què pertany, o per molt primitiu o ridícul que sigui vist ell pels nadius.

Viatges de Gulliver no és tan sols una gran noveŀla per la seva crítica satírica sinó també per ser un d’aquells caos poc comuns en què un llibre pot agradar a petits i grans per igual i per raons diverses i diferents. És una aventura fantàstica, un llibre de ficció científica, un brindis a l’imaginació humana i un toc d’atenció a les nostres misèries com a espècie. Una obra que va ser un èxit total quan fou publicada i que tant de bo fos llegit ara i en el futur per tanta gent que ho necessita.

Viatges de Gulliver
per Jonathan Swift
Adesiara, 2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s