Fonaments I

Fonaments és una sèrie de texts que recullen mots de saviesa i coneixement agafats de diverses fonts, entre les quals llibres, documentaris, i tertúlies, moltes d’elles radiofòniques. Que posi aquí certes declaracions no vol dir que les cregui o que hi estigui d’acord; en tot cas, però, hi trobo un valor, un interès o un pòsit que m’empeny a deixar-les aquí com a mostra escrita.

En alguns casos les cites no són exactament literals perquè són preses de converses on els contertulians parlen de manera distesa, amb tot el que això comporta (pauses, interrupcions, etc.). L’edició ha estat, doncs, necessària, però el sentit dels mots és el mateix que en l’original. Les notes al final d’alguns texts i les anotacions entre claudàtors són sempre meves.

Sintonia Alfa – “Els amos del món” (2-oct-1988)
Mots de saviesa i coneixement dels mestres André Malby, Hugo Pratt i Victor Girauta al programa Sintonia Alfa, amb n’Andreas Faber-Kaiser.
Font: Mundodesconocido.wordpress.com

André Malby
Tornarem a fer, perquè l’Home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, el que vàrem fer els anys 1200. A mi m’espanta i m’esporugueix veure que en els mateixos llocs on els croats es van fotre d’hòsties avui els palestins i els israelians se les tornen a fotre. Que els reis tornen a seure als mateixos llocs. I que, al final, les decisions que aquests prenen són còpies fetes de mala manera de coses que passaren fa 700 anys.

Actualment a l’Àfrica hi ha jaciments de materials que seran estratègics d’aquí a poc, i no pas estratègics perquè serviran per a fer armes, no, no. Estratègics perquè serviran per a fer energia. El que la gent ha d’entendre és que l’arma de demà és l’energia; acabarem essent pagats en kilowatts hora.

Hi ha tres grans camins en la guerra bioquímica. El més terrible de tots és el menys espectacular, perquè correspon a un desori brutal del mercat de les multinacionals mitjançant medicaments aparentment innocus però que sensibilitzen la gent en un termini relativament curt, d’uns 8 mesos a un any, de tal manera que si deixen de prendre’l no només es trobaran malament sinó que estaran predisposats a alteracions de la seva entitat, tant física com psíquica com psicològica. Per exemple les diazepines, que estan relacionades amb tota aquesta cultura de l’estrès de la vida moderna, la qual cosa és una suprema collonada, perquè a la fi és molt menys estressant viure a Barcelona que en una cova lluitant contra óssos i maldant per tenir foc cada nit.

És que l’esvàstica es troba arreu: a l’Índia, al País Basc, a Egipte fins a la dinastia XIV, en la religió mazdeïsta a l’Iran… Es tracta d’una representació del Sol rodant, el Sol amb cames. El que anomenen ‘creu gammada’ corre cap enrere i cal diferenciar-la de l’esvàstica nazi. Les creus gammades que es troben als llindars de les portes al País Basc són creus destres, mentre que la creu nazi és una creu sinistra, que va cap a l’esquerra.

Els Golden Boys [els que fabriquen el diner] no són gent genial, sinó rucs posats en llocs clau.

El problema és que les multinacionals són Templers moderns, només que no tenen moral ni ètica.

Ara es dibuixen zones d’influència. D’aquí a no res s’acabarà el contracte de poder dels EUA sobre Panamà, i el d’Anglaterra sobre Gibraltar, i el de la Commonwealth sobre Hong Kong. Ja va acabar el contracte de poder sobre Macau i sobre Goa. I quan hi hagué la guerra de les Malvines, si fins i tot França s’hi ficà, si tothom s’interessà per tres illes de mala mort és perquè d’aquí a molt poc temps es discutirà de qui són i qui es repartirà el que hi ha sota el pol sud, que és la més extensa reserva de proteïna del planeta, el que permetrà menjar l’humanitat demà i demà passat. Perquè l’objectiu real d’aquestes baralles amb tants pocs morts i moltes vergonyes és pagar el dret d’explotar el krill, del qual ningú parla.

[AFK] —És cert el que diuen que l’actual estat d’Israel es va planificar amb dos enclavaments geogràfics: un a Israel i l’altre al Con Sud americà?
[AM] —Sí, el que hem de tenir en compte és quan parlem d’Israel sempre es volen dir dues coses: una cosa és la que neix després de l’Irgun [organització armada sionista al mandat britànic de Palestina]; l’altra és una tradició molt antiga, el que en els textos rabínics s’anomena luz, que vol dir “ametller”, i diuen que hi ha un ametller en algun racó del món que té un forat, i si hi passes, per aquest forat, arribes a un lloc on els poders d’aquest món no hi tenen cap força. Abans d’arribar al final del programa hauríem de parlar també de les altres terres; potser hauríem de parlar també d’aquesta influència d’altres mons que freguen el nostre sense assemblar-se-li; hauríem de parlar de les Portes Induïdes; hauríem de parlar d’aquells genis que han travessat, com un estel fugaç, el cel de l’humanitat al llarg dels segles.

Jo crec que qualsevol ésser humà que visqui i vulgui ser responsable ha de fer a qualsevol preu el necessari per a esser lliure de ment. Perquè si no ens alliberem de pressions i manipulacions el nostre món se’n va en orris.

Només podem discutir si som diferents.

La península ibèrica, per a no reduir-ho a quelcom tan ridícul com Espanya, té un poder que ningú pot tocar. És la porta al continent de demà, que és Àfrica.

Jo crec que ens trobem en un moment de l’història de l’humanitat en el qual o hi ha diàleg o morim tots. Perquè hi hagi diàleg calen les diferències. Primer: les lluites, revolucionàries o de qualsevol mena, impliquen únicament el descobriment i la conquesta de l’identitat pròpia; això no implica que els altres no puguin existir. Segon: impedir que els altres existeixin en nom d’una raó pròpia em sembla un acte més feixista que qualsevol altre acte cruel que hagi pogut existir.

És que quan la gent parla de la francmaçoneria és com si parlés d’un detergent: no en té ni puta idea. La francmaçoneria és una entitat que comença a tenir poder fa gairebé 300 anys. Qualsevol mena de referència anterior a aquesta data és una gran mentida. Les referències a Iram, arquitecte del temple de Salomó, foren fabricades per a intentar donar una raó per a creure a gent que anava perduda. Fou al segle XVIII que tingué lloc la Revolució Francesa i començaren les grans revoltes als EUA, una terra nova on s’hi varen fer unes matances horroroses, amb una destrucció generalitzada i un genocidi dels nadius. I això és quelcom a tenir en compte. De sobte, imagina’t, estar manat per una cosa que té cinc mil anys d’existència, evidentment sembla esser que et dóna alguna mena de raó: no és així. Jo crec que els veritables francmaçons són gent com l’Hugo Pratt, que estimen els altres.

[Sobre Rasputin] No sé si era un home de bé o un home de mal, no sé si hi ha de debò coses que siguin tot llum o tot foscor; sí sé, però, que quan és de nit el llum d’un llumí pot veure’s a milles de distància, i crec que en aquells temps brillà un llumí que ningú va saber entendre de què anava.

S’ha d’anar amb molt de compte amb l’informació. El saber i la realitat depenen de la quantitat de paràmetres que es contemplen. És molt fàcil confondre un cacauet amb un camell si només en mires els geps.

L’Amo del món és algú que espera. La gran diferència entre l’Amo del món i els seus súbdits és que aquests tenen molta pressa. L’amo, en canvi, no en té pas. Aquest Amo és arreu, però jo crec que es podrien anomenar alguns llocs. Per exemple, a finals del 1918, es trobava a la frontera del desert de Gobi i el Takla Makan. Quinze anys més tard baixà força i un emissari seu fou trobat a Mumbai. Després, la darrera manifestació que li conec és molt més propera a nosaltres perquè tingué lloc a l’Escorial, prop de Madrid. Vaig tenir la sort de ser-hi, allà, i em va costar unes cremades al cos, com si m’hagués exposat a una font de raigs ultraviolats durant hores, però només foren tres minuts, el temps de saludar, tot i que em van dir que no tenia dret a parlar. Vaig fotre el camp i em va costar un mes recuperar-me’n.
     Crec que l’Amo del món ho és des del primer moment que un animal mamífer, quadrúpede, es posà dret i encengué un foc.

Mira, jo et vaig dur [Andreas Faber-Kaiser] molt a prop d’on visc [Mas Teixidor, Besalú] per a parlar amb un senyor que havia estat testimoni presencial de l’obertura d’una tomba en la qual hi havia esquelets en absolut humans. He tingut força experiències d’aquesta mena arreu del món. Cada cop m’he adonat que hi havia una espècie de presència contemplativa, com si algú molt inteŀligent esperés que els rucs comencessin a comprendre.

L’Amo del món és un ambaixador dels Poders del món i existeix, com a mínim, d’ençà de la creació de l’humanitat.

Hugo Pratt
Quan el món té por d’alguna cosa l’ésser humà sempre tendeix a refugiar-se en certes coses: sectes secretes, la religió, en llegendes i mites… els mites són la cerca de l’origen de quelcom. L’Agartha i tot això és latent en l’ésser humà, ho cerca perquè ho necessita. Ara l’Home té por, i el món es regeix en virtut d’algun secret. Perduts en un lloc llunyà o enmig de la massa de la gent hi ha persones que posen el pes del seu propi poder; aquests amos ocults hi són, existeixen. L’Amo del món de ben segur que té un gran poder sobre una gran part de l’humanitat. Ara bé, qui és l’Amo del món? […] En el Llibre Secret de Toth també se’n parla, de l’Amo del Món. […] Hi ha llibres secrets, hi ha llibres que són perduts. A la biblioteca d’Alexandria, en el segle IV, els cristians cremaren un munt de llibres perquè eren llibres secrets, eren llibres que feien por… i hi ha més coses, però com es pot parlar de tot això en tant poc temps?

[André Malby] —Som propietat d’algú? Som propietat de res? Existim per compte propi o som tan sols peons en un joc còsmic que no imaginem? Pot ser que els llibres secrets dels que parles siguin una petita petja, com una memòria d’algú totalment ruc enfront d’esdeveniments i fetes que no arribà a entendre mai?
[HP] —Vós sabeu que per a arribar a certes coses cal estar iniciat__
[AM]—Iniciar vol dir començar.
[HP] —Per descomptat. Però, diguem-ne, és la iniciació que fa que cert individu pugui anar endavant. I els que saben, els que estan iniciats, i tot aquell que té el mestratge en quelcom és un iniciat, estan acompanyats, en això, perquè no és tant fàcil arribar al final. Un ha d’estudiar, s’ha de qüestionar coses.
[AM] —Jo crec que l’iniciat no elegeix que l’iniciïn sinó que és elegit des de fora. Crec que no hi ha cooptació, que amb la voluntat de saber d’un mateix no n’hi ha prou per a estar en comunicació amb les fonts del Coneixement.
[HP] —No, no hi estic d’acord. Jo sé que l’iniciació et duu a quelcom, no hi podeu arribar com un profà; el profà es troba fora del temple, i si no hi vol entrar perquè no té la curiositat de saber no hi entrarà. És cert que pot ser cridat per aquells que vegin en ell algú que vol saber, però la passa decisiva la prendrà aquell que serà iniciat.

[AM] —Els francmaçons són gent que manifesta, en certa manera, un interès global i probablement aquesta cosa tan simple que diu “no puc ser feliç si el meu veí no ho és”. Hi estàs d’acord?
[HP] —Això també ho deien els anarquistes.
[AM] —Oh, és que jo sóc anarquista.
[HP] —És aquella cosa de “la meva llibertat acaba on comença la teva”. La francmaçoneria ha fet coses importants, però els francmaçons tenen aquesta cosa que són una mica tristos.

Víctor Girauta
Els governs em fan una mica de pena, perquè els ciutadans els exigeixen molt i els governs sovint fan el que poden, i poden fer molt poc. Jo sóc del parer que recentment hem assistit a l’enterrament de totes les sobiranies nacionals. No hi ha tal sobirania, i els governs són poders només nominalment. Què pot un govern qualsevol contra el poder de les grans multinacionals, les quals no respecten les sobiranies? Amb les multinacionals passa com amb tants altres grups de poder. Els governs poden fer molt poc perquè tenen molts compromisos preestablerts i sobreviuen gràcies a la tolerància d’aqueixos poders i en reben ordres que compleixen puntualment.

Malgrat que l’informació estigui manipulada, que de fet ho està, si teniu inquietud i cerqueu la veritat, potser entre línies trobareu alguna cosa. I, fet i fet, l’obligació dels que tenim alguna informació és comunicar-la.

Malby Pratt
N’André Malby i n’Hugo Pratt.

Deixa un comentari