Fonaments II

Sintonia Alfa – “El Diable, satanisme i Lucífer” (23-oct-1988)
Mots de saviesa i coneixement dels mestres Manel Seral Coca i el mag Isaí al programa Sintonia Alfa, amb n’Andreas Faber-Kaiser.
Font: Mundodesconocido.wordpress.com

Manel Seral Coca
Satanisme i luciferisme no són la mateixa cosa. El corrent luciferí, si és portat amb coherència, té a veure amb línies de coneixement. Essencialment és una línia rebel però que cerca adquirir l’iŀluminació per unes línies de coneixement, d’instrucció, d’elevació interior i, molts cops, d’espiritualitat. El corrent satànic el que cerca, en canvi, és poder material, manipular persones i utilitzar-les, manipular mentalment la gent per a aconseguir poders molt concrets, de tipus material i pràctic i, molt sovint, de naturalesa negativa.

Satanàs és una mistificació per part de l’Església de certs déus pagans, anteriors al cristianisme. En els inicis del cristianisme hi havia una adoració paraŀlela a altres deïtats, entre les quals una deïtat de la natura, el Pan dels grecs o Cernunnos dels celtes. Era una deïtat que tenia banyes, però no perquè fos malèfica sinó perquè les banyes eren una manera de manifestar la fertilitat; també tenia cames de cabra. La manera d’eliminar aquesta entitat fou assimilar-la al propi culte tot convertint-la en una part negativa d’aquest, amb la qual cosa els seguidors de Pan/Cernunnos esdevenien seguidors del cristianisme però heretges, seguidors d’una línia satànica, negativa i nefasta. És aleshores que sorgeix el satanisme.

Per mi el Diable no és una entitat física, no és un ésser que pot habitar llocs i té idees més o menys malignes. El Diable, com a doble, és un símbol mateix de la Manifestació, del món de la matèria, oposada al món de l’esperit, representat per Déu. Tot el que ens inclina vers el món de la matèria és aquesta força que anomenem Diable. Essencialment són dues forces creades per una intenció còsmica del procés de Creació, que no hem de considerar negatives sinó en termes parcials, en termes de visió particular, no en termes absoluts.
     D’altra banda, el Diable com a força, crec que és un instrument de la Divinitat per a manifestar el món, és la tendència a la manifestació, la tendència a la matèria. Jo crec que Déu ha necessitat posar en marxa aquesta matèria.

S’ha parlat de les temptacions de Crist al desert. Jo crec que Crist, al desert, afronta els seus propis aspectes interns de dubte i de conflicte, és claríssim. Plantejar-hi el Diable és només una excusa. El Diable s’ha convertit en una excusa per a explicar la nostra part negativa: com que no som capaços d’assumir les nostres pors, els nostres dubtes o les nostres tendències desagradables hi coŀloquem el Diable com un tap per a explicar allò que no som capaços o no volem reconèixer en nosaltres mateixos.

Deia el senyor de la trucada que el sentiment popular ha mantingut la figura del Diable molt més que la mateixa Església. Bé, el sentiment popular el que ha fet és mantenir uns cultes dins de la mateixa Església. Els ha disfressat per a poder-los continuar practicant, però realment dins el sentiment popular hi ha una línia molt menys purament cristiana del que es creu. Una de les proves és la celebració de Sant Joan, una festa totalment pagana que no s’ha pogut erradicar. Una altra de les proves és que molts sants no han existit mai i, en canvi, els han hagut d’adaptar per a substituir deïtats reverenciades pel poble.

Jo crec que només hi ha una gran iniciació, l’iniciació és el camí del retorn, el camí de tornada a la Font de Llum de la qual tots partim. Llucifer és un signe de caiguda, una força que caigué a la Terra, i aquesta mateixa força es pot recollir, invertir-ne el procés i dur l’ésser humà a l’iŀluminació. Essencialment, a través del Coneixement, de la comprensió d’un mateix, a través de l’acceptació de l’unió de l’ésser humà amb les forces còsmiques i, sobretot, encara que sembli una contradicció, a través de la comprensió real de l’amor, de l’harmonia amb les altres persones, amb la natura, amb la Terra, amb el Cosmos… És un procés que ens duu a establir la pau interior comprenent què som realment i el que podem arribar a ser i el que ens espera en algun punt.

Mag Isaí
Hi ha altres religions en què els diables ajuden les persones, les ajuden a fer el bé. Hem de tenir la ment oberta, no deixar-nos capficar per una sola idea. El Diable en si pot ser una materialització en un moment determinat; més que res és una idea concreta en un lloc de la nostra ment que es torna totalment negatiu.