De tecnocràcies galàctiques i revolucions distòpiques

Ara que els esdeveniments que tenen lloc als Estats Units d’Amèrica fan pensar en un gran daltabaix tant creatiu com financer a l’indústria del cinema de Hollywood, amb la companyia Disney abanderant la davallada, potser és bon moment per a parlar d’un dels productes més reeixits que ha fet aquesta productora els darrers anys, quan … Continua llegint De tecnocràcies galàctiques i revolucions distòpiques

D’herois torturats i fantasies arctúriques

No m’agrada dir quines obres narratives valen la pena i quines no, perquè prefereixo deixar totes les portes obertes i que cadascú triï, tasti, i experimenti lliurement. Fins i tot obres gens exceŀlents en algun dels seus aspectes poden resultar tot un descobriment per al lector, a voltes per raons insospitades. El més interessant és … Continua llegint D’herois torturats i fantasies arctúriques

De viatges mínims i grans ideals

En la nostra literatura fantàstica hi ha grans autors amb idees molt bones dels que han sorgit noveŀles que podem considerar clàssics moderns dels subgèneres fantàstics als que pertanyen; res a envejar a la resta del món. Trobo, però, que un bon grapat d’aquestes obres de fantasia clàssica i de ficció científica resten enrere pel … Continua llegint De viatges mínims i grans ideals

De zones alienes i temences humanes

En una distopia angoixant, un home es guanya la vida com a saltamarges iŀlegal (stalker) conduint aquell qui en pagui el preu adient a l’Habitació, un lloc amb propietats màgiques perdut en algun racó d’una vasta zona d’exclusió vigilada amb pany i clau pel govern. L’Habitació, pel que sembla, pot concedir el desig més sincer … Continua llegint De zones alienes i temences humanes

D’espies a l’encalç i sons de guerra

Com vam dir en l’article anterior, la postguerra mundial obrí un nou món de blocs geopolítics antagònics, espionatge, avenços tecnològics i cursa armamentística que influí les obres posteriors d’Hergé. Si pot semblar que amb l’aventura lunar s’arribà al cim de la ficció científica en l’obra d’Hergé, l’àlbum següent, L’afer Tornassol, no es pot pas menystenir. … Continua llegint D’espies a l’encalç i sons de guerra

De caminades lunars i drames científics

Un cop deslliurat de les acusacions de ser coŀlaboracionista dels nazis, Hergé continuà elaborant àlbums amb el seu equip artístic acabada la 2a Guerra Mundial. Amb Al país de l’or negre es tancava, en certa manera, tot un període: el de la guerra mundial i les dècades anteriors, anys d’imperialisme europeu i racisme institucional. Els … Continua llegint De caminades lunars i drames científics

De futuribles angoixants i conseqüències absurdes

Es relaciona la ciència-ficció o ficció científica (com vulgueu dir-ne) amb els usos insospitats de les tecnologies més avançades o en voga, així com dels perills potencials que comporta l’ús forassenyat d’aquestes. A Trajecte final ho veiem, això, si bé a voltes aquest perill s’insinua més que no pas es denuncia, com és el cas … Continua llegint De futuribles angoixants i conseqüències absurdes

De passats que retornen i veus del desert

Dins de l’ample món que és l’oceà de la fantasia el racó de la ficció científica provoca sovint urticàries, esbufecs i cares d’ensumar merda. Aquest gènere té la fama de ser de prosa difícil, dens en tecnicismes i tirant a avorridot. I això a casa nostra, les terres de parla catalana, és quelcom que diverses … Continua llegint De passats que retornen i veus del desert

De projectes aŀlucinògens i revolucions inacabades

Imagineu, per un moment, un film de ficció científica on Salvador Dalí interpreta l’emperador foll de l’univers i Orson Welles fa d’un corrupte tan obès que necessita un aparell d’antigravetat per a sostenir-se dret.     Imagineu que el projecte d’aquest film té alguns dels millors artistes gràfics del moment com, per exemple, Moebius, H. R. Giger … Continua llegint De projectes aŀlucinògens i revolucions inacabades

De contes quàntics i gats pertorbadors

Malsons de gat no és un llibre sobre gats, deixeu-m'ho dir d’entrada, però sí que hi apareixen malsons o, com a mínim, històries que podrien ser considerades com a tals. Parlem d’un llibre atípic a què estaria acostumat el lector en català estàndard, perquè el que Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov ens … Continua llegint De contes quàntics i gats pertorbadors